En Manuel dissenyava amb el cap,
per això m’ha agradat descobrir en els seus projectes el gest irracional,
la nota espontània,
allò que ara en diríem la seva intel·ligència emocional.

Ara fa més de vint anys, un estiu, a Mallorca, al pati de casa seva, hi vaig trobar un tros del Moll de la Fusta,
la parella de palmeres que poblen l’esplanada del passeig al costat de l’aigua.

No recordo quin comentari em va fer,
però sempre que li he preguntat per aquests temes m’ha posat la mateixa cara,
d’allò que es contesta per si sol,
del caràcter biogràfic de cada projecte,
de la necessitat de tenir un referent domèstic,
de sentir-se el projecte una mica més seu. /
Barcelona